Juntament amb els aspectes legals, com ara l’aplicació de tractats i instruments internacionals sobre igualtat i la violència o la doctrina que ha anat establint el Tribunal Suprem en aquesta matèria, el temari preveu coneixements bàsics de psicologia que permetin als jutges saber tractar les víctimes durant la declaració i valorar el seu testimoni.

A més a més, es farà una visita a un centre d’acollida de dones maltractades “per acostar-los a la realitat”. Segons la presidenta de l’Observatori, “el sentiment de culpa, la incapacitat de fer un relat coherent a causa d’una amnèsia postraumática que fa caure aquestes dones en contradiccions, són qüestions que, si no es coneixen, afecten la credibilitat de la víctima i el seu adequat tractament jurídic”. L’objectiu és, doncs, que els jutges entenguin que la violència de gènere es desmarca de qualsevol altra perquè situa les víctimes en una posició de dependència emocional que dificulta molt el seu pas pels tribunals, i és necessari que aprenguin a veure i valorar tot això en prendre declaració”.

Col·legi d’Advocats de Sabadell,  del 12 al 28 d’abril del  2010

La Llei 13/2009, de 3 de novembre, de reforma de la legislació processal per a la implantació de la nova oficina judicial (que entrarà en vigor el 4 de maig del 2010), i la Llei orgànica 1/2009, de 3 de noviembre, complementària de l’anterior i que modifica la LOPJ, introdueixen tot un seguit d’importants novetats dirigides a la implantació definitiva del nou model d’oficina judicial i l’adequació de les noves competències atribuïdes al secretari judicial.

Aquesta reforma suposa la modificació de gairebé 900 articles i un total de 20 lleis, que afecten les normes processals més importants, com ara les lleis d’enjudiciament civil i criminal, la Llei reguladora de la jurisdicció contenciosa administrativa o la Llei de procediment laboral, i en les quals els secretaris judicials assumeixen ara un paper fonamental en la tramitació, tant en fase declarativa com en l’execució, dels diferents ordres jurisdiccionals. A banda d’això, el legislador ha volgut aprofitar la reforma per corregir algunes deficiències dels diferents processos, reforçar la implantació de les noves tecnologies i modificar qüestions essencials que afecten les vistes, els assenyalaments o l’actualització de les quanties. En definitiva, noves funcions, nous tràmits, nous escrits, noves resolucions i tot un nou sistema de recursos. Tot això exigeix a l’advocat un coneixement exacte i precís de l’abast d’aquestes reformes i també del règim trasitori.

Aquest curs té com a objectiu, doncs, oferir al profesional de l’advocacia un estudi global de les noves perspectives i modus operandi que va aparellat al model de nova oficina judicial, amb una anàlisi de les reformes que afecten cadascuna de les jurisdiccions, de la mà de reconeguts professionals i especialistes dels àmbits de l’advocacia, la judicatura i la docència.

Consulteu aquí el díptic informatiu, que inclou el programa amb el detall de ponents, dates i preus.

 ORDRE DEL DIA

1.Lectura i, si escau, aprovació de l’acta de la Junta anterior.

2.Ressenya del degà dels esdeveniments o actes més importants de l’últim exercici.

3.Examen i votació del compte general d’ingressos i despeses de l’exercici anterior.

4.Lectura, discussió i votació dels assumptes que es consignin a la convocatòria.

5.Proposicions dels col·legiats.

6.Torn obert de paraules.

LA JUNTA DE GOVERN

 Tura havia fet aquestes declaracions en una roda de premsa convocada expressament per valorar l’arrencada de la Ciutat de la Justícia on no va obviar la polèmica pels problemes d’impressió. Tura va assegurar que en tenia notícia, però va descartar que fos un problema real explicant que cada dia s’imprimeixen 80.000 documents. La consellera va assegurar que el problema venia de la falta d’hàbit dels funcionaris. 

El malestar entre els treballadors va desembocar a última hora amb la concentració al gran vestíbul del recinte. “Menys mentides i més solucions” i “Tura dimissió!” són els crits que durant uns minuts van omplir l’atri.

Les queixes pel deficient funcionament del sistema informàtic no són, però, exclusives dels funcionaris. Almenys 30 jutges van remetre la setmana passada un correu electrònic a la degana, Maria Josep Feliu, després que aquesta els demanés ser informada sobre les disfuncions.

Els jutges relaten, entre altres queixes, que el programa Themis es penja sovint, que a mitja declaració s’espatlla i cal iniciar de nou els interrogatoris, que alguns faxos estan mal codificats i arriben a instrucció documents que haurien d’anar als jutjtas de menors.

Un comunicat del departament de Justícia va atribuir el problema a l’error d’un tècnic de l’empresa Xerox. La companyia s’ha compromès a donar explicacions sobre aquest fet, mentre el departament va lamentar les molèsties. Les incidències van quedar resoltes a les tres de la tarda.

Font: www.avui.cat

El doctor Górriz, gran comunicador, va desenvolupar de forma clara i precissa els principals aspectes relacionats amb la valoració del dany corporal que generen majors controvèrsies, com ara el nexe causal, les lesions i invalideses preexistents o anteriors, l’estabilització lesional o el concepte de dies impeditius o d’invalidesa permanent en l’àmbit civil.

El punt de vista forense que aportà el conferenciant resultà molt enriquidor per als nombrosos companys i companyes advocats que van gaudir de la jornada. En aquest sentit, el ponent va aportar una visió pràctica i també crítica sobre les diferents interpretacions legals i facultatives en relació a un aspecte com el de les lesions i la seva quantificació que esdevé una vessant crucial en la pràctica legal diària de no pocs professionals jurídics, especialment en les branques de trànsit, el dret mèdic o el dret laboral.

El president de la Comissió de Formació, Sr. Lluís Orriols, va aprofitar la trobada (que va ser retransmessa tambe per videoconferència a altres col·legis d’advocats catalans) per recordar als assistents la propera i important cita formativa que tindrà lloc al llarg del mes d’abril al Col·legi, amb la posada en marxa del CURS SOBRE LA NOVA OFICINA JUDICIAL, en el qual s’abordaran les importants novetats introduïdes en matèria processal per la Llei 13/2009, de reforma de la legislació processal per a la implantació de la nova oficina judicial (que entrarà en vigor el 4 de maig del 2010), i per la Llei orgànica 1/2009, complementària de l’anterior i que modifica la Llei Orgànica del Poder Judicial, amb les quals el legislador ha inclós tot un seguit de reformes dirigides a la implantació definitiva del nou model d’oficina judicial i l’adequació de les noves competències atribuïdes al secretari judicial en tots els ordres jurisdiccionals.

No deixo de sorprendre’m cada dia més amb les contínues propostes -llançades tant des de sectors de la política com de la judicatura- que plantegen l’augment dels entrebancs per al lliure accés als tribunals per part dels ciutadans o justiciables, que considero clarament regressives i limitadores dels seus drets, tant més si troben el seu únic fonament en la pretensió de resoldre d’aquesta manera -vanament, al meu entendre- els problemes profunds de sobrecàrrega de litigis i treball que acuiten la nostra tan vapulejada Administració de Justícia.

Em refereixo, a tall d’exemple, a mesures com ara la sorprenent proposta al govern esbossada pel mateix òrgan rector de la Judicatura -el Consejo General del Poder Judicial (CGPJ)- en el seu Ple del passat 28 de gener, en el sentit que cal modificar la Llei orgànica del poder judicial (LOPJ) i altres normes processals, limitant l’accés del justiciable als tribunals mitjançant l’augment considerable dels imports per poder accedir a la via del recurs, i presentant aquesta com l’única fórmula màgica per “disminuir la litigiosidad“, és a dir: amb la sublim finalitat d’aconseguir una reducció en el nombre d’assumptes tramitats als jutjats i tribunals. I el que és encara més curiós és que aquesta important proposta quantitativa i la seva justificació (més greu, si cap) es proclamin als quatre vents sense el més mínim rubor per part del màxim òrgan de govern de la judicatura (CGPJ), quan és evident que constituïxen una limitació afegida al natural dret a recórrer, una de les manifestacions del dret de tot ciutadà al lliure accés a la jurisdicció -emmarcat dins del principi pro actione-, que se’ns justifica senzillament i planament perquè d’aquesta manera es reduirà el treball dels nostres tribunals de justícia i s’assoliria una major eficiència en la resolució dels assumptes que actualment pengen als tribunals.

A ningú se li escapa que en l’ordre civil es podria justificar potser una revisió de les quanties en els recursos, tenint en compte que l’actual Llei d’Enjuiciament Civil (LEC) complirà aviat deu anys de vigència, en el sentit d’adequar lleugerament els imports mínims per recórrer en base a la inflació acumulada durant el referit període; però no, s’ha volgut anar més enllà, proposant, d’una banda, la supressió del recurs d’apel·lació en aquells judicis verbals inferiors a 3.000 euros i en els assumptes en què la sentència manqui dels efectes de la cosa jutjada (la qual cosa, sens dubte, assolirà l’efecte contrari, ja que en aquests supòsits proliferaria més la interposició de demandes que s’haguessin pogut evitar mantenint la possibilitat del recurs); i, d’una altra banda, augmentar un 100% l’import mínim per recórrer en cassació, ampliant-lo dels actuals 150.000 als 300.000 euros. Així mateix, en la jurisdicció social el nostre CGPJ recomana que la quantia per accedir al recurs s’augmenti també pràcticament el doble, passant dels 1.800 als 3.000 euros, amb la finalitat de reduir els recursos de suplicació i, per tant, els de cassació per a l’unificació de doctrina. La proposta, però, no s’atura aquí, sinó que s’estén també a la duplicació dels imports dels dipòsits que ha de consignar tot aquell que vulgui accedir a la possibilitat del recurs, erigint-se aquesta càrrega processal de la part com una clara via dissuassòria per recórrer; si l’advocacia, arran de la Llei 13/2009, de reforma de la legislació processal per a la implantació de la nova Oficina judicial, ja va rebutjar unànimement i de plànol -per aquests motius- la instauració de l’al·ludit dipòsit com a requisit de procedibilitat previ a l’admissió a tràmit de la pràctica totalitat dels recursos, és obvi i diàfan que encara menys pot consentir un augment dels seus imports, que el que pretenen no és simplement “dissuadir” sinó “anul·lar” pràcticament la voluntat de plantejament del recurs. En definitiva, el que s’intenta és dissuadir deliberatament l’accés lliure als tribunals de justícia del ciutadà que hi vol fer valer les seves pretensions, posant-li entrebancs i requisits perquè desisteixi de la seva intenció d’exercitar legítimament unes accions emparades en el seu dret subjectiu.

Qualsevol iniciativa de modificació de la nostra legislació processal ha de ser particularment sensible amb els drets dels destinataris i, especialment, dels justiciables i, per això, s’han de fonamentar amb caràcter general en raons de justícia material que l’avalin. I això, necessàriament i de manera obligatòria per a aquells supòsits en que aquestes mutacions legislatives suposin retallar les possibilitats jurídiques i les expectatives de dret d’un nombre significatiu de ciutadans, com passa amb la iniciativa instada pel CGPJ, vers la qual no puc per menys que manifestar el meu rotund desacord i oposició.

L’esmentada proposta del màxim òrgan de govern de la judicatura suposa una visió parcial, reduccionista i una evident instrumentalizació del problema: com menor sigui el nombre d’assumptes, menor serà el treball; sí, és clar, però no a costa de la pròpia administració (que és qui hauria de proveir els mitjans necessaris perquè això no ocorri) sinó del ciutadà, que veu clarament reduïdes les seves possibilitats d’accés als tribunals, i dels que hi defensem els seus interessos. S’argumenta d’una manera demagògica que amb aquesta reducció d’assumptes s’aconseguirà un tractament millor dels que actualment pengen, és a dir, se’ns està dient que a costa del no accés als tribunals per part d’uns ciutadans es resoldran els assumptes d’altres amb un major grau d’eficiència. No és pas això clarament discriminatori?… És que no s’han resoldre de la millor manera possible els assumptes de tots?… És que tots els justiciables no tenen dret a obtenir la resposta més encertada i eficient possible dels tribunals mitjançant l’esgotament de totes les possibilitats jurídiques? … No es pot obviar tampoc que precisament el dret al recurs troba el seu fonament en el principi de “fal·libilitat humana”, mitjançant la revisió de la sentència dictada pel jutge que ha conegut de l’assumpte en primera instància per part dels seus òrgans jurisdiccionals superiors, a fi i efecte que aquests puguin corregir els suposats errors en què hi hàgi pogut incórrer. Qualsevol excepció a aquest dret ha de trobar-se plenament justificat per veritables raons de fons.

Dit d’una manera encara més clara, considero que, en el cas que es dugui a terme la reforma proposada, es produirà l’”efecte cranc”: és a dir, que en lloc d’avançar, anirem cap a enrere. És per això que, tant des de la meva condició de ciutadà, d’advocat o com a representant d’una institució col·legial, vull manifestar ab initio i abans que a ningú se li ocorri instar una iniciativa legislativa en el sentit exposat, la meva oposició radical a propostes com la comentada que, davant de la incapacitat de la pròpia Administració de Justícia per solucionar els seus problemes de sobrecàrrega de trevall, retallin o imposibilitin el lliure accés del ciutadà als tribunals de justícia.

Juan Antonio García Cazorla,

Advocat, degà de l’Il·ltre Col·legi d’Advocats de Sabadell

La conseqüència d’aquesta progressiva i imparable desertització judicial és que les vacants s’acaben cobrint amb jutges substituts, convertint en normal una situació que la llei preveu com a excepcional, però que ja afecta el 27% del total de les places que hi ha a Catalunya. Els substituts solen ser advocats amb més o menys experiència o aspirants a jutge que no van passar l’oposició i que en alguns casos estan decidint sobre la situació de llibertat o presó d’una persona sense haver vist mai abans un detingut. O celebren judicis civils sense saber com i quan han d’admetre o no una prova i actuen seguint les indicacions del secretari judicial.

Els substituts, a més a més, ocupen gairebé sempre els jutjats més saturats de Catalunya, perquè per això estant vacants les places, on molts dels seus funcionaris manquen de formació i procedeixen de l’atur. Però, això sí, tenen el nivell C de català que els hi exigeix el Departament de Justícia de la Generalitat, que és el que els ha de formar. La situació ha arribat a tal extrem que la presidenta del Tribunal Superior de Justícia de Catalunya (TSJC), María Eugenia Alegret, va enviar el passat dia 18 de gener un correu electrònic a tots els jutges de la comunitat, demanant-los que facin “saber a les persones que contin amb mèrits i experiència suficients que puguin estar interessats en el nomenament per al càrrec de jutge substitut/a”, que enviïn una sol·licitud i el seu currículum. Alegret ja havia llançat el mateix SOS a les facultats de Dret de Catalunya i els Col·legis d’Advocats, advertint del risc de suspensió de judicis i que el servei sigui molt deficient.

Dels 735 jutges i magistrats que hi ha a Catalunya, el 27% són substituts; 138 són vacants efectives, 14 corresponen a comissions de servei i les altres places estan buides per malaltia, maternitat o altres motius. Si la propera promoció que s’incorpori a la carrera al juliol serà de 135 jutges per a tota Espanya, està assegurat que Catalunya seguirà tenint moltes vacants. L’escassa tradició d’opositors que hi ha a Catalunya explica l’actual desertització judicial. “Venir aquí no resulta atractiu per a cap cos nacional. AlS jutges els passa el mateix que a la policia o la Guàrdia Civil”, explica el magistrat del TSJC Sebastián Moralo, qui el 1982 va gaudir d’una de les primeres beques que va concedir la Generalitat per a preparar l’oposició. Des de llavors els estímuls als futurs jutges no han passat d’aquestes ajudes, de les quals actualment es beneficien una trentena de persones, entre jutges, fiscals i secretaris judicials, explica Roser Bach, magistrada en comissió de serveis que dirigeix el Centre d’Estudis Jurídics de la Generalitat.

Margarita Robles, vocal del Consell General del Poder Judicial, entén que les comunitats autònomes “tenen la responsabilitat d’aplicar mesures per a incentivar als opositors dels seus territoris i no ho estan fent. Passa a Catalunya i a Canàries”. Moralo afegeix que als futurs jutges cal començar a estimular-los a la facultat, “perquè el teixit de la societat catalana permet al llicenciat buscar-se la vida d’advocat d’empresa o pel seu compte en lloc d’optar per la judicatura”.

En concret, la nova quota d’incorporació a l’ICASBD queda establerta en 347,20 euros, la qual cosa representa, en termes percentuals, una rebaixa d’un 65% respecte del que fins desembre passat s’havia de liquidar en concepte de nova incorporació a aquest col·legi professional -992 euros-.

La mesura adoptada per la Junta de Govern de ben segur serà molt ben acollida pels nous llicenciats i graduats que es col·legiïn d’ara endavant, i obeeix a l’obligació d’adequar l’import d’aquesta quota a les despeses associades exclusivament amb la tramitació de la inscripció, en compliment del que preveu l’esmentada llei.

Podeu consultar aquí les noves quotes i drets de col·legiació per a l’any 2010.

 LA JUNTA DE GOVERN

L’objectiu d’aquest punts d’orientació jurídica és que els advocats i advocades de l’ICASBD que hi formin part del servei ofereixin al ciutadà un primer consell orientador, no directiu i gratuït, en relació a l’aspecte o problema jurídic plantejat, analitzin la viabilitat de la pretensió, l’informin sobre la documentació necessària que ha d’aportar en el cas que hi vulgui sol·licitar el dret a l’assistència jurídica gratuïta -quedant exclosa però, la tramitació de l’esmentada sol·licitud-, i també l’orientin sobre la possibilitat de recórrer als serveis de mediació o altres sistemes alternatius de resolució de conflictes per tal d’evitar el conflicte processal.

Les matèries sobre les quals l’advocat/da hi podrà prestar orientació jurídica són totes les pròpies del dret, excepte els supòsits relacionats amb la violència de gènere, l’estrangeria o l’àmbit laboral.

El primer Ajuntament que ha manifestat el seu interès i, per tant, formalitzarà en breu amb la Diputació l’acord per a la immediata instauració d’un punt d’orientació jurídica en el seu terme municipal ha estat el de Castellar del Vallès.

En concret, aquest Punt d’Orientació Jurídica de Castellar començarà a funcionar el proper 8 de febrer del 2010.

El servei es durà a terme tots els dilluns, de 10 a 13 hores, a l’Espai Tolrà (carrer de Portugal, núm. 2-B, 1a planta), on l’Ajuntament de Castellar té un habilitat un Servei d’Atenció al Ciutadà i on hi ha molta disponibilitat d’aparcament.

L’advocat/da rebrà per la prestació d’aquest servei una remuneració aproximada de 30 euros/hora (és a dir, 90 euros/dia).

Per això, tots aquells/es companys/es que acrediteu 5 anys d’exercici professional i que hi estigueu interessats a prestar servei en aquest Punt d’Orientació Jurídica a Castellar del Vallès, és molt important que ho comuniqueu tan aviat com us sigui possible a la Secretaria del Col·legi (Tel. 93 726 53 55 -Sra. Rosa- Fax 93 725 87 84; C. e.: icasbd@icasbd.org), ja que, com us hem dit, el servei ha de començar a funcionar el dilluns 8 de febrer. A més a més, la Comissió del TOAD té previst oferir la setmana vinent una sessió informativa a tots els companys i companyes que us hi hàgiu inscrit, per donar-vos a conèixer la resta de detalls d’aquests Punts d’Orientació.

Les sol·licituds d’incorporació seran ateses per rigorós ordre de presentació, fins arribar al nombre de lletrats que es requereix.

COMISSIÓ DEL TOAD

La reunió va versar sobre diferents punts d’interès, centrant-se principalment en el Torn d’Ofici i el treball que des de JAC s’està fent per unificar els criteris d’actuació per part dels lletrats en tot l’àmbit català. També hi va tenir cabuda el conveni col·lectiu referent a la relació laboral especial de l’advocacia que des de l’advocacia jove catalana s’està proposant.

Així mateix, es va començar a preparar el proper congrés de JAC, previst per l’any 2011, i el molt més proper congrés de la Confederación Española de Abogados Jóvenes que es farà el proper mes de juliol a Barcelona, i al qual us animem a participar-hi.

JOVES ADVOCATS DE SABADELL