El proper 20 d’abril s’obre el procés que culminarà amb una taula negociadora del conveni de l’Advocacia espanyola, conseqüència del Reial decret que regula la relació laboral especial de l’advocat.
Els advocats espanyols, com la resta de professionals d’altres sectors, estan més prop de gaudir d’un conveni col·lectiu que reguli aspectes com ara el dret de vagà, els acomiadaments o les vacances, i d’un comitè d’empresa que els empari. Aquesta és una de les conseqüències del Reial decret 1331/2006, que regula la relació laboral de caràcter especial dels advocats que presten serveis en despatxos d’advocats, individuals o col·lectius.
El proper 20 d’abril es reactiva la Comissió de seguiment del Consell General de l’Advocacia Espanyola sobre l’anomenada laboralització dels despatxos, que porta any i mig inactiva i que ara es vol dinamitzar. Així, es constituirà un Observatori sobre la laboralització, que culminarà amb una taula de negociació de la qual sortirà el conveni. El procés pel qual els despatxos sofistiquen la seva gestió i s’assemblen de forma creixent a les empreses ha coincidit amb l’entrada en vigor del Reial decret, i de la seva conseqüència, el conveni, que afectarà més de 25.000 advocats dels 118.775 lletrats exercents que hi ha a Espanya.
El conveni tindrà rang de llei i s’ajustarà a l’Estatut dels Treballadors. Per la seva banda, Mayte López Pérez-Cruz, presidenta de la Confederació Espanyola d’Advocats Joves (CEAJ), detalla que «la taula negociadora estarà formada per la patronal que agruparà a l’associació d’empresaris de despatxos grans i a l’associació de despatxos mitjans i petits i pels sindicats CCOO, UGT, i CEAJ, que agrupa a 40.000 advocats». López Pérez-Cruz apunta que «les dificultats que esperen a aquesta taula negociadora són les particularitats de la professió d’advocat, que té moltes especialitats i es regeix per l’Estatut General de l’Advocacia, els estatuts dels 83 col·legis i el Codi Deontològic», a més de per la Normativa de l’Advocacia Catalana, en el cas de Catalunya.
A més a més, els despatxos són reticents. Grans i mitjans ja s’han laboralitzat i els petits són poc proclius a fer-ho pels costos que comporta. Els assumptes que recollirà el conveni, per tant, estan ja contemplats al Reial decret, excepte els que aquesta norma deixa expressament a la disposició del conveni o els assumptes que aquest millori
Tot això fructificarà en convenis dels despatxos que ho considerin oportú: «Els convenis col·lectius dels despatxos podran establir la forma i condicions que es podran exercir els drets col·lectius». Tindran Comitè d’empresa els despatxos que tinguin més de 50 treballadors; els que tinguin menys, podran fer servir delegats de personal, tret que prefereixin seguir el conveni marc del sector.
Sobre el període de prova, el Reial decret estableix que «en defecte de pacte en conveni col·lectiu, el període de prova no podrà excedir de sis mesos en el cas de contractes de caràcter indefinit i de dos mesos en el cas de contractes de durada determinada». Així mateix, el conveni entrarà en la indemnització: «Si l’advocat abandona el despatx abans d’acabar el termini pactat de permanència, el despatx tindrà dret a la indemnització de danys i perjudicis que s’hagués pactat en el conveni». Un altre dels aspectes a tractar és «el dret dels advocats que se’ls reconegui, per part dels despatxos, la clientela que hagin aportat a l’inici de la relació laboral i que se’ls compensi econòmicament per la mateixa». O la durada de la jornada i el règim disciplinari.
