Catalunya s’està quedant sense jutges. Els jutges de primera destinació fugen a la primera oportunitat i gairebé ningú vol venir a les places que queden vacants. L’última dada oficial és prou preocupant. En el concurs d’ascens de la categoria de jutge a magistrat que va resoldre el passat 22 de desembre es van oferir 123 places a tota Espanya, de les quals 62 corresponien a Catalunya. Només es van cobrir 12 i, d’aquestes, únicament tres les van ocupar jutges procedents d’altra comunitat autònoma.
La conseqüència d’aquesta progressiva i imparable desertització judicial és que les vacants s’acaben cobrint amb jutges substituts, convertint en normal una situació que la llei preveu com a excepcional, però que ja afecta el 27% del total de les places que hi ha a Catalunya. Els substituts solen ser advocats amb més o menys experiència o aspirants a jutge que no van passar l’oposició i que en alguns casos estan decidint sobre la situació de llibertat o presó d’una persona sense haver vist mai abans un detingut. O celebren judicis civils sense saber com i quan han d’admetre o no una prova i actuen seguint les indicacions del secretari judicial.
Els substituts, a més a més, ocupen gairebé sempre els jutjats més saturats de Catalunya, perquè per això estant vacants les places, on molts dels seus funcionaris manquen de formació i procedeixen de l’atur. Però, això sí, tenen el nivell C de català que els hi exigeix el Departament de Justícia de la Generalitat, que és el que els ha de formar. La situació ha arribat a tal extrem que la presidenta del Tribunal Superior de Justícia de Catalunya (TSJC), María Eugenia Alegret, va enviar el passat dia 18 de gener un correu electrònic a tots els jutges de la comunitat, demanant-los que facin “saber a les persones que contin amb mèrits i experiència suficients que puguin estar interessats en el nomenament per al càrrec de jutge substitut/a”, que enviïn una sol·licitud i el seu currículum. Alegret ja havia llançat el mateix SOS a les facultats de Dret de Catalunya i els Col·legis d’Advocats, advertint del risc de suspensió de judicis i que el servei sigui molt deficient.
Dels 735 jutges i magistrats que hi ha a Catalunya, el 27% són substituts; 138 són vacants efectives, 14 corresponen a comissions de servei i les altres places estan buides per malaltia, maternitat o altres motius. Si la propera promoció que s’incorpori a la carrera al juliol serà de 135 jutges per a tota Espanya, està assegurat que Catalunya seguirà tenint moltes vacants. L’escassa tradició d’opositors que hi ha a Catalunya explica l’actual desertització judicial. “Venir aquí no resulta atractiu per a cap cos nacional. AlS jutges els passa el mateix que a la policia o la Guàrdia Civil”, explica el magistrat del TSJC Sebastián Moralo, qui el 1982 va gaudir d’una de les primeres beques que va concedir la Generalitat per a preparar l’oposició. Des de llavors els estímuls als futurs jutges no han passat d’aquestes ajudes, de les quals actualment es beneficien una trentena de persones, entre jutges, fiscals i secretaris judicials, explica Roser Bach, magistrada en comissió de serveis que dirigeix el Centre d’Estudis Jurídics de la Generalitat.
Margarita Robles, vocal del Consell General del Poder Judicial, entén que les comunitats autònomes “tenen la responsabilitat d’aplicar mesures per a incentivar als opositors dels seus territoris i no ho estan fent. Passa a Catalunya i a Canàries”. Moralo afegeix que als futurs jutges cal començar a estimular-los a la facultat, “perquè el teixit de la societat catalana permet al llicenciat buscar-se la vida d’advocat d’empresa o pel seu compte en lloc d’optar per la judicatura”.
